En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:

És d'agrair que ens ho hagin preguntat (equivalent a Cal agrair que ens ho hagin preguntat).
És de suposar que aviat trobaran una solució satisfactòria (equivalent a Hem de suposar que aviat trobaran una solució satisfactòria).

Finalment, cal indicar que també són possibles les construccions ser d'admirar, ser de plànyer i ser de témer amb un subjecte. Per exemple:

La teva germana és d'admirar.
A la nit, aquests bars són de témer.